El BLOC també ha estat present a la roda de premsa, mitjançant el regidor de Gandia Facund Puig. La concentració tindrà lloc el dia 1, a les 19.00 h, a la Plaça de Manises de València.

ELS REPTES DE LA PLATAFORMA EN DEFENSA DE L’ ENSENYAMENT PÚBLIC:
Tots els estudis i paràmetres a partir dels quals s’analitza la realitat del sistema educatiu valencià posen de manifest que aquest és molt defectuós; és a dir, tenim mal sistema educatiu que pateix problemes estructurals greus i és funcionalment ineficient.

Problemes estructurals:

Ens fa falta una xarxa pública de centres escolars que atenga la població de zero a tres anys.

No tenim especialistes suficients en llengües estrangeres que en possibiliten l’aprenentatge primerenc de eixes llengües.

La xarxa actual de centres (mapa escolar de 1979) no suporta la tensió derivada de l’increment de la matrícula. Aixì que s’intenta compensar amb la mala solució dels barracots provisionals que impedeixen, entre altres coses, la existència d’espais per a l’esplai de l’alumnat que en possibiliten les seus relacions.

Les plantilles de professorat no són estables, la qual cosa provoca una rotació anual de personal que no afavoreix gens la bona pràctica docent. A més, no existeixen plantilles de personal administratiu en primària, ni tampoc són adequades les d’educadors i fisioterapeutes.

Les places docents de secundària i de formació professional no estan catalogades com a places en valencià, la qual cosa provoca que no siga possible la programació ordenada de les línies en valencià.

El procés de matriculació de l’alumnat perme t que els centres, sobretot els concertat s, trien el seu alumnat, provocant desequilibris en la matriculació d’alumnes entre tots els centres sostinguts amb fons públics.

Problemes funcionals:

Els nostres alumnat finalitza l’ensenyament primari sense competències bàsiques en la llengua estrangera escollida, almenys, alguna assignatura o matèria completament en la llengua estrangera escollida que els permeta utilitzar-la com a llengua vehicular en altres matèries.

No tenen un domini satisfactori en l’ús de les llengües oficials de la nostra comunitat.

El 21% de l’alumnat abandona el sistema escolar entre els 15 i els 16 anys; tan sols el 69% aconsegueix el títol de Graduat en Educació Secundària. Això vol dir que un 31% del total no pot realitzar cap estudi postobligatori.

El 45% dels joves, entre 16 i 21 anys, no estan escolaritzats ni en batxillerat ni en formació professional.

Existeix un aparell burocràtic sectari i creat des d’una voluntat partidista amb la intenció que intervinga en el sistema en funció dels interessos polítics del partit que els ha designat, primer, discrecionalment i després facilitant el seu accés al cos mitjançant oposicions ad hoc, intervencions que ja hem patit en els processos de selecció de les direccions dels centres docents i en la pressió sobre el professorat que imparteix Educació per a la Ciutadania per a que aquest s’ajuste a una ordre il·legal.

Absència d’una política de formació del professorat que satisfaga les necessitats del professorat envers el domini per part de l’alumnat de les competències bàsiques i la llengua pròpia.

EXIGIM
La constitució immediata d’una xarxa pública per a xiquets i xiquetes de zero a tres anys caàç d’atendre tot l’alumnat en el curs 2009-2010.

Creació de 300 places de llengua estrangera que garanteixca l’ensenyament eficaç a l’inici del curs vinent en totes les unitats de quatre i cinc anys.

Començament i finalització en 2009 d’una negociació amb els agents socials i escolars d’un nou mapa escolar que responga a les noves necessitats d’escolarització.

L’adeqüació de les plantilles reals i necessàries de tots els centres públics a les necessitat s actuals, en haver quedat desfasada la existent, que s’arrossega des de 1997. Els centres han d’estar constituïts en la seua totalitat per personal docent amb destí definitiu en el centre.

La catalogació lingüística immediata dels llocs de treball de secundària, prèvia negociació.

La matriculació equilibrada de l’alumnat amb necessitats educatives especials en tots els centres sostinguts amb fons públics, i la modificacií del Decret que regula el procés de matriculació i creació de les comissions estables de matriculació de districte o localitat.

L’adopció de les mesures necessàries perquè l’alumnat acabe l’ensenyament primari amb les competències bàsiques per a expressar-se correctament en les dues llengües oficials i per a comunicar-se en una llengua estrangera.

El disseny, l’execució i l’avaluació de l’eficàcia dels programes necessaris per a compensar les deficiències de l’alumnat amb la finalitat que no abandone el sistema educatiu durant les etapes obligatòries i obtinga el títol de Graduat. Com a exemple, la inestabilitat dels programes de compensatòria de molts centres.

L’adopció de mesures motivadores perquè l’alumnat amb titulació de Graduat en Educació Secundària continue realitzant estudis postobligatoris, sobretot, aquells de Formació Professional de Grau Mitjà i Superior necessaris per al desenvolupament econòmic i social sostenible del nostre país.

El cessament de totes les persones que desenvolupen funcions d’inspecció amb caràcter temporal per designació directa dels responsables polítics de la Conselleria d’Educació i la convocatòria d’un procés selectiu que respecte escrupulosamnet els principis de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat.
La neutralitat màxima de l’administració i el fi d’actuacions partidistes encaminades a controlar les juntes directives dels centres escolars.

La retirada de l’Ordre d’Educació per a la Ciutadania i la paralització dels processos administratius iniciats contra el professorat o juntes directives.

La concesió de beques de transport i menjador escolar per a l’alumnat d’educació infantil, de batxillerat i de formació professional i la seua gratuïtat en tot el procés escolar.

Totes estes deficiències i reivindicacions son l’efecte de la política que duu a terme el Govern del Partit Popular, presidit per Francisco Camps: falta de inversions en l’escola pública i ús de l’educació com a element de confrontació política amb el govern central sense importar-los gens els interessos de l’alumnat valencià. Per això, en demanem la seua dimissió.

‘Amb aquesta educació, Font de Mora dimissió’