Benvolguts conciutadans i benvolgudes conciutadanes:
Hui, ens hem concentrat davant de l’estació per exigir, de nou, la necessària connexió ferroviària entre Gandia i Dénia, què fou clausurada l’any 1974 amb la promesa d’un ràpid restabliment. D’això han passat quasi 40 anys i, des d’aleshores, la incomunicació ferroviària entre les capitals de la Safor i la Marina ha suposat també una barrera pel desenvolupament i el creixement econòmic de les dos comarques així com un bretxa que ens allunya d’Alacant, deixant aillades un conjunt de ciutats grans i mitjanes que suposen veritables centres neuràlgics imprescindibles en l’economia valenciana.
Han estat moltes les vegades que ens hem manifestat i hem reclamat el tren. I en eixa reivindicació no hem estat sols. Però sembla que tampoc hem estat suficients, atesa l’evidència de dècades de promeses incomplides per part dels successius governs estatals i autonòmics. Davant d’aquest fet, la ciutadania no podem rendir-nos, i hem de mantindre’ns units en una reclamació que és de justícia per als nostres pobles.
La línia Gandia-Oliva-Dénia és una infraestructura vital per als nostres pobles. I, a més, ha estat declarada com a rendible en els nombrosos estudis econòmics realitzats fins ara. Què impedeix, per tant, la seua execució? En realitat, es tracta d’una mostra més de la marginació del poble valencià, del menyspreu a què ens sotmeten, any rere any, des de Madrid i que ens castiga amb el més baix finançament autonòmic de l’estat (120 € per habitant front als 560 de Castella-Lleó o els 320 d’Extremadura) o unes balances fiscals negatives (la diferència entre el que paguem d’impostos i el que rebem d’inversions) que ens fan perdre més de 1.300 milions d’euros anuals.
Davant de tot això la ciutadania no defallirem en la demanda d’esta infraestructura. Hem de tornar a situar el tren en l’agenda política i exigir als nostres representats que, des de la responsabilitat dels seus càrrecs, treballen, decididament, amb este objectiu, perquè no consentirem més retards. Per això, hem de fer una crida a la gent de la Safor i la Marina, perquè donen (donem) suport a qualsevol manifestació o acte públic en defensa de la construcció del tren. Però sobre tot perquè la ciutadania hem de fer nostra aquesta reivindicació, mobilitzar-nos i mantindre’ns units per un projecte que té el recolzament unànim de la societat i això ho hem de fer valdre per persistir incansables a favor de la construcció del Tren Gandia-Oliva-Dénia.
Moltes persones de les que estem hui ací ni tan sols hem viscut ni hem vist amb els nostres ulls aquell tren; i el projecte del que parlen uns i altres ens sona a un conte llunyà. Ara sí ara també hem llegit a la premsa que arriba, que no arriba, que ens posem d’acord, que hi ha protocols que se signen i que es trenquen, que es postposen… La gent que ha treballat de valent per fer realitat el tren tenim un altre repte: cohesionar tota la població envers el mateix objectiu; també, als joves. La joventut, i especialment aquella compromesa amb el país, la que necessita fer ús d’este transport públic, aquella perjudicada en el seu dia a dia, ha d’incorporar este anhel al model de país sostenible i solidari que somiem. Però, compte, en cap cas, com un pecat de joves, com un somni inabastable, sinó com els millors dels somnis: aquells que es transformen en un projecte amb una partida pressupostària, i que es fan realitat. Els i les joves, també, volem el tren.
Per tant amb aquest escrit volem manifestar que:
Reclamem a l’Estat Espanyol que en les inversions del 2014 la partida destinada per la construcció del Tren de la Costa en el seu tram Gandia-Dénia aparega la quantitat de diners necessaris per començar les obres d’aquesta infraestructura que exigim.
Requerim que els reponsables polítics es posen des de ja mateix mans a l’obra. I no consentisquen cap plantada més del Ministeri, ni Conselleria.
No permetrem cap pròrroga més en l’inici de la construcció de la connexió ferroviària entre les dos comarques, i la societat civil actuarem en conseqüència.
Els habitants de la Safor i de la Marina no cessarem en la nostra reivindicació fins aconseguir esta infraestructura que és fonamental per a les dos comarques.
I, per últim, Volem el tren i el volem JA!