El nou decret de la Generalitat permet revisar preu a l’alça si ha disminuït el consum i amplia el nombre de vocals de les gran empreses a la Comissió de Preus.
Compromís anuncia la presentació de mocions als ajuntaments i una Proposició No de Llei a les Corts Valencianes.
Els Ajuntaments que tenen el servei de l’aigua potable privatitzat i no acorden les revisions de preu amb les empreses concessionàries es trobaran amb unes tarifes imposades des de la Comissió de Preus de la Generalitat. Fins ací el procediment serà el mateix que venia aplicant-se, ara bé, a partir de gener del 2014 les noves tarifes dictaminades per la Comissió de Preus autonòmica no seran calculades d’igual manera que en 2013 i afectaran de forma negativa les butxaques de les famílies valencianes.
El passat 11 de juny dels 2013, es va aprovar el Decret 68/2013 del Consell que regula la Comissió de Preus de la Generalitat i els seus procediments per a implantació de preus. Amb el pretext de fer un text més simple refonent decrets anteriors. el govern autonòmic del PP va introduir de forma quasi desapercebuda dos canvis de gran calat.
1.- El primer canvi afecta a la composició de la Comissió. La Generalitat augmenta el nombre de vocals que representen les gran empreses del sector passant de dos vocals a tres, front als, només, dos vocals representants de les associacions d’usuaris. Amb aquest canvis, “les grans empreses concessionàries d’aigua potable passen a controlar més una Comissió de Preus”, que se suposava que havia de tenir un paper d’arbitrar en cas de desacord entre Ajuntament i empreses.
2.- Per altra banda, el segon canvi que introdueix el decret afecta a les fórmules de càlcul de les noves tarifes en cas de desacord. En la nova fórmula s’aplicarà un nou coeficient per retracció en el consum d’aigua.
Aquesta modificació en la pràctica implica “pagar per l’aigua estalviada”. És a dir que si en un municipi es redueix el consum d’aigua, l’empresa concessionària podrà demanar a la Comissió una revisió del preu per m3 en compensació per la reducció de la demanda.
Aquest canvi resulta doblement pervers. A banda d’anar en contra de la política pública de foment de l’estalvi en el consum dels recursos hídrics, és contrari al principi d’assumpció del risc del’explotació per part del concessionari.
Des de Compromís considerem que “el PP una vegada més legisla asfixiant les famílies en favor de grups oligàrquics”. De manera absurdament contrària a totes les directives europees, el PP segueix legislant contra l’ús racional de l’aigua en penalitzar l’estalvi en lloc de fomentar-lo.