Amb motiu de la taula redona de dimecres, vos presentem un seguit d’entrevistes sobre la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i sobre la política lingüística al país.
Josep Maria Pañella ha pogut veure i viure la LUEV des de diversos punts de vista: com a mestre, com a alcalde de Torreblanca i com a diputat a les Corts per Coalició Compromís, a banda de president del seu partit, el BLOC.
-Com ha influït la LUEV en l’àmbit de l’educació?
Segurament és l’àmbit en el que més resultat ha tingut l’aplicació de la LUEV. El professorat va assumir un gran protagonisme: primer, en assistir en una molt gran quantitat al cursos de reciclatge, assolint el diversos nivells de valencià; després, en programar i posar en marxa les línies d’ensenyament en valencià. Cal fer-los el reconeixement que cal a tots i totes aquelles mestres que tingueren l’atreviment de començar a treballar en una llengua que fins aquell moment no era considerada útil per a ensenyar i aprendre. S’elaboraren materials didàctics i llibres de text nous, es van posar en marxa els programes d’ensenyament en valencià, al temps que s’interrelacionaven amb el programes de renovació pedagogia; l’ensenyament en valencià va anar de la mà de la millora de l’ensenyament.
Tota açò ho va fer el professorat, sense la necessària protecció de l’administració, que el deixava pràcticament indefens davant dels moviments contraris al valencià que baix noms com el de “Coordinadora Pro Libertad de Enseñanza en Valenciano”, dirigida per l’exalcalde de Castelló José Luís Gimeno, intentaven avortar aquest procés.
-Quina visió i què ha aportat des de l’administració local la LUEV?
Molt poca cosa, ja que ha deixat a la voluntat dels equips de govern la valoració del coneixement del valencià en les proves d’accés com l’obligatorietat del coneixement per part del funcionariat. De fet encara hi ha molts ajuntaments en els quals tindríem dificultat en què se’ns dirigiren en valencià, menys encara per escrit.
Problemàtica a part és la dels habilitats nacionals –secretaris i interventors- que poden accedir des d’un concurs de la comunitat o de l’estat; en el primer cas es pot valorar els coneixements del valencià, en el segon, no. Amb la qual cosa una persona pot ocupar la secretaria d’un ajuntament sense tindre coneixement del valencià, i pot estar en un plenari en el que tots parlen valencià.
Hem sigut majoritàriament nosaltres, els alcaldes convençuts, els de la UPV, després BLOC i ara Compromís els qui, moltes vegades guanyant recursos malintencionats, hem reforçat la presencia del valencià a l’administració municipal.
-Com a membre d’un partit valencianista, quines reivindicacions heu dut a terme abans i després de la LUEV en matèria de política lingüística?
En primer lloc, i respecte a l’educació, cal invertir l’actual política de la Conselleria en la qual, amb l’excusa d’impulsar l’anglès, el que s’està fent és restar impuls als distints programes d’ensenyament en valencià. Cal assegurar que hi ha places en valencià per tot l’alumnat que les demane. Cal assegurar l’equilibri d’oferta en tots els nivells educatius, també a l’universitari, per a la qual cosa és imprescindible implantar la total catalogació de les places i el requisit lingüístic.
En quant a promoció de l’ús, cal començar des de zero, ja que en aquest moment estem en una situació estranya: tot i havent un major coneixement del valencià, existeix una disminució de la seua valoració i ús social. Per tant, cal impulsar-lo des d’una televisió pública i en valencià, cal donar-li valor mitjançant la promoció del llibre, i de tots els sectors culturals: teatre, cinema, audiovisual, musica…
-Quina valoració en féreu aleshores i quin en féu ara de la LUEV?
La LUEV va nàixer com una llei de mínims i damunt s’ha quedat sense complir els objectius que es marcava. Per tant, avui, als trenta anys de la seua aprovació caldria ampliar-la, anar a la redacció d’una llei de promoció i normalització que tingués com a principal objectiu la millora de la valoració social de l’ús del valencià i l’augment del seu ús social, sumat a tot allò que, referent a l’educació, ja hem dit.
-I del seu compliment…
Com ja hem dit, el camp en què més ha incidit és en l’educació, però no en tot el que tocava; l’oferta en valencià avui no cobreix la totalitat de la demanda, no és constant en tots els cicles, i la universitat no la garanteix; l’oferta és diferent segons comarques, major en les del nord i quasi inexistent al sud del País; també és molt menor en l’ensenyament privat que en el públic.
Per altra part, la disminució de l’ús indica clarament que no ha complert l’objectiu de millora ni tampoc de la seua promoció en els diversos àmbits culturals.
A més de tot el dit, la promoció del valencià en tots els àmbits ha entrat en un procés d’entrebancament per part del Partit Popular, amb l’intent de tornar a desenterrar una guerra per la llengua que no hem de permetre de cap de les maneres. Cal normalitzar; no, enfrontar.