Tomàs Ferrandis (secretari de política municipal del BLOC – la Safor-Valldigna).
Tots els aspectes de la política són susceptibles de veure’s embrutats per la demagògia, el populisme i l’electoralisme desbocat. Ens hi hem acostumats; ara bé, quan es juga amb els serveis més bàsics i necessaris mai ens hi avessem.
Poder optar a un treball hui depén en gran mesura de la possibilitat de tindre serveis com escoles infantils o serveis per a persones depenents: majors i malalts.
D’entrada, l’administració més deficitària en recursos econòmics i capacitat de gestió ha hagut de resoldre estos problemes sense disposar d’una política de suport clar per part de la Generalitat. La Llei de la Dependència per desenvolupar, una partida d’ajudes anual per escoletes susceptible de disminuir sense previ avís…
Observem atònits com la Conselleria d’Educació retalla un 25% aproximadament les ajudes dels bons per escoletes infantils. Una decisió improcedent perquè en crisi, més que mai, els pares necessiten d’esta ajuda per poder fer front a esta despesa. Ara cal considerar que la inestabilitat laboral fa més necessari que mai este servei. Pares i mares que abans treballaven en horari fixos al costat de casa, es desplacen hui ací, i demà, si hi ha sort, on siga i amb l’horari que calga.
A banda de la falta de sensibilitat social, la pèssima gestió de la Conselleria d’Educació en esta qüestió mereix un punt i a part. Se’ns comunica el retall i l’excusa –increïble- ¡ quan ja s’ha iniciat el curs escolar!
Els bons escolars que concedeix la Conselleria són per als xiquets que s’havien pre-matriculat en centres autoritzats a data de maig del 2009. Per a poder disposar de l’autorització d’un centre cal, en primer lloc, la supervisió prèvia del projecte d’obra ( 1ª Fase ) per part de la mateixa Conselleria, construir posteriorment l’edifici i finalment l’autorització definitiva ( 2a fase ). Per tant, la Conselleria d’Educació ha estat rebent i supervisant durant l’any 2008 els projectes d’obra de les escoletes noves i era coneixedora de l’increment de places molt abans d’iniciar-se l’any 2009. La partida pressupostària que havien previst per als bons era insuficient i ho devien saber ja en 2008.
Que la Generalitat es desentenga dels col·legis infantils, de la Llei de Dependència i se centre en la “necessitat” de la Formula 1, per a la qual sí que augmenta les partides i pagaments davant “imprevistos” ( tal com vaig explicar a la roda de premsa del 11 de setembre ), és una qüestió de prioritats, de principis, de política errònia de totes totes. Però que haja “esperat” fins el 7 de setembre, amb els curs escolar ja iniciat !, quan les entitats públiques i privades titulats dels centres escolars ja han fet pressupost, ordenances fiscals, reunions informatives amb els pares… això ja no és una qüestió de política poc social o de gestió criticable: la brometa de comunicar-nos-ho penjant un comunicat a la web el 7 de setembre és objectivament un abandó de responsabilitats. Un govern pot tenir un color o un altre, una política poc o gens social, però la falta de govern no té color: en gener devien d’haver-nos avisat i en juny podien haver informat de la retallada exacta. Només la deixadesa justifica que ho comunicaren amb el curs iniciat a setembre.
La falta de gestió, d’arguments polítics i debat comença a ser un fenomen que preocupa. Alcaldes de diferents signe ( fins i tot rellevants dins l’aparell del PP ) i secretaris d’Ajuntament han realitzat entre ells més consultes en el darrer mig any que en els darrers 20 anys. Diàlegs sobre les incògnites i temors del conegut com a Pla Camps. La Conselleria d’Economia no respon a les preguntes i ens abandona proporcionant-nos un compte e-mail que ignorem si té una funció.
La quantitat de subvencions per resoldre o del retràs dels pagaments ja aprovats comença a ser un mareig per planificar inversions i un problema econòmic per als Ajuntaments. ( Foment de Desenvolupament Local, Pla de Millora de Municipis, PLAVER…).
La impressió que hom té és de buit. De tindre un Consell enfugint-se entre jutjats, hui amb la cara groga de por, demà roja d’eufòria. Una política autonòmica limitada exclusivament a actuar cara la galeria amb una RTVV al servei de la propaganda de partit, atabalant-nos com si estigueren en una campanya electoral constant, contra ZP, els jutges, moros i cristians…. ZP, molta foto i acte de partit i Fórmula 1, però de forment ni un gra. Mentre esperem respostes i encaixem alguna sorpresa d’última hora –sorpresa nostra i d’ells pel que es veu!
Serem la Comunitat de la Formula 1, al preu que siga ací hi ha pressupost disponible i també l’única que no tindrem desenvolupada la Llei de la Dependència. Ja ens fem càrrec Ajuntaments, mancomunitats i familiars, dels serveis socials, de l’educació infantil, dels interessos dels pagaments que no venen o d’operacions de tresoreria mentre esperem l’ingrès efectiu de les subvencions aprovades. Mentre els nostres governants autonòmics fan de palmeros de Rajoy, ¡uy los bonos!