Tomàs Ferrandis. Secretari de Política municipal del BLOC comarcal / Institucional de Compromís Safor-Valldigna. Alcalde de Xeresa.
Una vegada més el fantasma del finançament irregular dels partits polítics torna a aparéixer, acompanyat pel cobrament il·legal de “sobresous” en diners negres amb el cas Bárcenas. Els partits polítics disposen de subvencions públiques; de les aportacions dels afiliats; s’han beneficiat a base d’omplir administració i empreses públiques de “funcionaris de designació directa” ( “assessors” sense funció a l’administració de la qual cobren i feines ben definides dins del seu partit) . Per altra banda tampoc afronten grans despeses a l’hora de renovar el personal: des de l’exalcalde “recol·locat” a la Diputació d’assessor, fins l’expresident de Govern a la gran empresa o banc. El que en altres empreses serien indemnitzacions i pèrdua de clients, ací –a costa de tots- es transformen en treballadors de bades i clientelisme gratuït. Tot i això, el descontrol en les despeses ha arribat a dur els principals partits polítics de l’Estat a un nivell d’endeutament amb la banca impresentable ( en 2007 es parlava de 227 milions ). Unes xifres que són quasi tan escandaloses com la modificació legislativa del 2012 ( LO 5/2012) que els permet una condonació anual de 100.000 € per cada entitat bancària, modificació paral·lela a la “reforma-exprés” que PP i PSOE van fer a la Constitució per donar “prioridad absoluta” al deute i interessos de tota l’administració amb la banca. Si ho tenen tot i més, la pregunta és: ¿ com encara necessiten diners negres ? Des de l’inici de la democràcia, la gran majoria de casos de corrupció ( presumpta, si voleu ) han estat lligats al finançament irregular dels partits polítics ( Filesa, Casinos, Urralburu, Naseiro, Gurtel i Bárcernas… ). El finançament dels partits polítics amb diners negres és una assignatura pendent des de la Transición. D’assignatures pendents en tenim més: el paper de les Diputacions, una vegada creades les autonomies; el paper del Senat o el règim d’incompatibilitats inexistent per a diputats i senadors que poden votar acords que afavoreixen grans empreses o bancs on entraran en nòmina l’endemà de “retirar-se” de la política. El sistema ha deixat de funcionar atrapat en la xarxa immensa dels grans partits. A l’espera que “Europa”, algú de fora, no sabem qui…, faça algun miracle, cada dia perdem més drets i possibilitats per als nostres fills. Hem de posar-nos en marxa per aconseguir uns parlaments que puguen forçar un acord per delimitar abusos com el de la figura de l’ “assessor”, definir bé un règim d’incompatibilitats per a diputats i senadors, establir limitacions en les despeses dels partits i, sobretot, en l’endeutament i sense condonacions. L’Estat no pot continuar en mans d’uns instruments sobredimensionats que impedeixen reordenar l’administració o eliminar duplicitats; organitzacions amb un deute inassolible, segrestades per la banca i necessitades de diners negres per funcionar.