L’economista explica a l’acte organitzat per Compromís per Benifairó que “entre els anys 2002 i 2012 els valencians disposaríem de vora 11.000 milions d’euros més si el nostre finançament haguera sigut igual a la mitjana espanyola”.

antonicunyat_Finan

El passat dissabte, l’economista professor de la UV Antoni Cunyat va realitzar una conferència amb el títol d’Una anàlisi crítica del sistema de finançament de les comunitats autònomes, organitzada per Compromís per Benifairó.

Segons Antoni Cunyat, «el sistema de finançament de les Comunitats Autònomes és caòtic, complex i discrimina clarament a algunes regions vers altres. Una de les Comunitats Autònomes més perjudicades és la valenciana que registra un finançament per habitant clarament inferior a la mitjana. Un ciutadà valencià va rebre de mitjana entre els anys 2002 i 2012 208€ menys que la mitjana espanyola, 711€ menys que un ciutadà de Cantàbria, o 486€ que un ciutadà extremeny, per posar algun exemple. Això implica que un ciutadà valencià no pot rebre els mateixos serveis públics que un ciutadà de la majoria de Comunitats Autònomes a mateix nivell de renda.

La discriminació valenciana es pot quantificar de la següent manera: entre els anys 2002 i 2012 els valencians disposaríem de vora 11.000 milions d’euros més si el nostre finançament haguera sigut igual a la mitjana espanyola, la qual cosa implicaria que el nostre deute públic s’hagués reduït a la meitat. En aquest cas, en lloc de ser una de les Comunitats Autònomes més endeutades de l’Estat espanyol, el nostre endeutament seria semblant al de la mitjana espanyola.

Per últim afegir, que la valenciana és una de les quatre Comunitats Autònomes que aportem més del que rebem (junt amb Madrid, Catalunya i Illes Balears). Però la nostra és l’única de les quatre que té una renda per càpita per davall de la mitjana».

El debat posterior va estar ben animat, primer amb mostres d’indignació per part dels assistents davant les dates aportades per Antoni Cunyat, les quals mostren una discriminació en termes de finançament ben patent. La conversa va derivar posteriorment en discutir quin seria el sistema més adient. La vetlada va ser tot un èxit, tant pel contingut exposat, per la conversa posterior i pel nombrós públic assistent.